La felicitat de ser voluntari

La felicitat de ser voluntari

Amb motiu del Dia Internacional dels Voluntaris, el Joan, l’Estrella i el Joan Antón ens expliquen les seves experiències com a voluntaris al CSAPG

Escoltar, parlar una estona, acompanyar, fer un passeig, celebrar el Nadal…en definitiva, fer el dia a dia molt més fàcil. Aquesta és la tasca dels voluntaris del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf, que vetllen per donar una millor atenció i contribueixen en la qualitat de vida dels residents i les persones ingressades.

En aquest escrit podeu conèixer l’experiència del Joan Prats, voluntari a l’Hospital Residència Sant Camil, l’Estrella Rubio, voluntària a l’Hospital Comarcal Sant Antoni Abat i el Joan Antón Labrador, voluntari a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès.


“Si vols ser feliç, fes-te voluntari”

Joan Prats

20 anys com a voluntari de l’Hospital Residència Sant Camil. Actualment, responsable en funcions de tots els voluntaris del centre.

Quants anys fa que ets voluntari?

Fa 20 anys. Abans de ser-ho, la meva dona i jo veníem com a usuaris a Sant Camil i vèiem que hi havia gent que acompanyava a malalts i pensàvem…. i per què no ho fem nosaltres? Quan ens vam jubilar, vam decidir fer-nos voluntaris.

Quina és la tasca feu a l’Hospital Sant Camil?

Actualment som 105 voluntaris a Sant Camil, dividits en diferents àrees.

Per una banda hi ha els que s’ocupen dels pacients del sociosanitari, que s’encarreguen d’acompanyar, escoltar i distreure als usuaris de la residència. Organitzen activitats cada dia de la setmana i celebren totes les festes senyalades.

Hi  ha altres voluntaris que s’encarreguen dels pacients que es troben al final de la vida. Per fer aquest tipus d’acompanyament els voluntaris han de rebre una formació específica. També atenem a pacients ingressats que es troben sols.

Cal destacar que també gestionem el banc d’aliments de Sant Pere de Ribes i de les Roquetes, que està obert tots els dies de la setmana.

Quines qualitats ha de tenir un voluntari?

Ha de saber escoltar i tenir empatia amb el malalt.

Què destaques de la teva experiència personal?

A mi m’ha fet ser  millor persona i  més solidari. La societat d’avui dia no pot viure al marge de les necessitats de la gent. Estar al costat i fer feliç a gent que ho necessita, val la pena.

Què li diries a algú que està pensant fer-se voluntari?

Que si vol ser feliç, que es faci voluntari. El voluntari dóna a fons perdut però rep molt a canvi. Rep més del que modestament pot donar.


 “Sempre hi ha persones que poden necessitar de tu”

Estrella Rubio

Porta 15 anys sent voluntària de la Fundació Sant Antoni Abat. Cada dia acompanya, escolta i organitza tallers per a residents i pacients de l’Hospital Sant Antoni Abat.

Per què ets voluntària?

 Sempre hi ha persones que poden necessitar de tu, i a mi això em compensa enormement.

Quines és la vostra tasca a l’Hospital Sant Antoni?

Els voluntaris fem acompanyaments, visites al jardí, organitzem tallers de grup per fer  manualitats, i també fem acompanyament individualitzat a persones que estan soles. A més també acompanyem als pacients quan hi ha activitats com les Comparses o els Tres Tombs… així aproximem a la gent a l’activitat del poble.

Si algú et diu que vol ser voluntari… què li diries?

La captació de voluntaris és la base primordial de tota l’entitat de voluntariat. Quan ens venen a veure els hi dic: tens un espai de temps lliure i el pots dedicar als altres? Vine.

Què t’aporta fer diàriament aquesta feina?

Enriquiment personal. Un tema molt tabú per mi com era el de la mort, a base de fer el procés d’acompanyament a persones que es troben al final de la vida, m’ha fet canviar la meva manera de pensar-hi.

Un voluntari ha de ser…

Sobretot empàtic. Ha de deixar els seus problemes fora quan entra al voluntariat, no s’ha d’immiscuir mai a la vida dels altres i ha d’estar disposat a fer coses pels altres, això és la base primordial.


“I si no hi haguessin voluntaris, què?”

Joan Antón Labrador

10 anys fent de voluntari a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. El trobareu tots els dilluns fent diverses tasques a l’hospital: acompanyament a malalts, visites a gent que no té família, repartiment de roba, entre d’altres.

Quants anys portes sent voluntari i per què vas decidir ser-ho?

Vaig començar l’any 2009. Fa 10 anys que em vaig jubilar i vaig dir… Què faig? Ara he de fer alguna cosa que sigui positiva i enriquidora per mi. Se’m va encendre aquella llumeta que s’encén de tant en tant, i em vaig fer voluntari. I fins ara…content no, contentíssim. Contentíssim no, “lo siguiente”.

Consideres imprescindible que hi hagi voluntaris a l’hospital?

Hi ha molta gent que està molt contenta amb els voluntaris per la companyia que els fas. Ho agraeixen molt. Perquè… si no hi haguessin voluntaris, què? La gent que té família no necessita el voluntari, per dir-ho d’alguna manera… Però aquells que no tenen res, si passes una estona amb ells i els dones conversa, passen una estona distrets.

Què li diries a algú que s’està pensant fer-se voluntari?

Jo li diria que no s’ho pensés, que es fes voluntari ràpidament. Per ell mateix és un enriquiment. Sent voluntari t’enriqueixes d’allò més.

Quina és la tasca que més t’agrada?

Parlar amb la gent m’enriqueix molt. M’assabento de coses que no sabia. Reculls molta informació que d’una altra manera no la tindries […]. Per això et dic, aquell que es plantegi ser voluntari, que no s’ho pensi i que ho faci.